6.2.06

Prioritats

Hi ha tants gustos com persones. Però no només hi ha gustos per cadascu, sino que les prioritats també són úniques.

El problema ve quan no s'entenen, així com les ideologies. Tant costa entendre que la gent pugui pensar d'una manera o d'una altra?

Un jove està obligat a sortir cada cap de setmana? Una persona gran està obligada a passarse el dia jugant al domino al casal dels avis? Perquè no pot entendre la gent que a algú al que "se li ha passat l'edat" li agradi veure pel·licules de dibuixos animats o jugar amb joguines? Quina és l'edat màxima dels jocs de rol? I l'edat mínima per quedar-se a casa un cap de setmana sense estar malalt ni tenir feina?

Imaginar-se nous mons, noves dimensions, poders, accions heroiques, magies, races ho va fer un señor gran anomenat Tolkien i ara tothom flipa amb les pelis fetes a partir de la seva obra.

I hi ha frikis que no han sortit de festa massa que diguem i ara son multimilionaris o tenen grans càrrecs a multinacionals.

Pq som tant tancats de mires que si no es pensa i actua com ho fem nosaltres no està ben fet?

Estic d'acord que la gent tingui les seves opinions, les seves prioritats i les seves preferències. Si no les tinguessim malament. Però el que no trobo bé és que no es pugui acceptar que algu pensi de manera diferent a nosaltres, actui de manera diferent a nosaltres o desitgi de manera diferent a nosaltres, per més que ens toki els collons, o vagi contra la llei, cada persona actua per alguna raó. Pot ser més o menys ètica, però és la seva raó. I això s'ha de, com a minim, entendre, sigui quina sigui.


Des del simple fet d'anar a un local o a un altre, fins a les ideologies més profundes, ho hauriem d'entendre.

Però no crec que mai s'hagi d'arribar a extrems d'intolerància com el que està passant a partir d'unes míseres vinyetes a un diari o el que pot passar qualsevol cap de setmana a les nostres terres simplement per vestir d'una manera diferent que algun grupet de gent malcriada o mirar-los als ulls.

El món està cada dia més boig.

És molt trist.