24.12.07

Bon Nadal!


Eta noche eh noche güena y mañana navidas!!

Saca la bota maria que me voy a emborrachas!!!

Bon Nadal!!!

--------------------

This nai is gut nai an tomorrou is crismas!!!

Put out the boot Marie that i will get drunk!!!

Mery crijmah!!!


4.12.07

Byron Barnett

Hola.

Us deixò la història com a humà del meu futur personatge de la propera campanya de Vampiro Edad Oscura en la que participaré. No és molt original, però es el que tenia ganes d'interpretar.

El meu nom és Byron, fill de Don Barnett.


Nascut com home lliure, visc de la terra que tinc. No és gran cosa, però em permet tenir cultius per mi i la meva humil família. Les meves dues vaques em donen la llet que necessito per viure. Les meves 10 ovelles la llana per fer roba. Les meves 13 gallines els ous per menjar. I el bosc al costat de la meva humil llar, les medicines i la carn que em fa falta. No soc un terratinent ni un noble, però gràcies als sacrificis i l'educació del meu pare, tinc prou terra i bestiar com per no haver de dependre de ningú.


El meu pare, un antic cavaller, va ensenyar-me a agafar una espasa per protegir la meva família dels lladres, a tirar amb arc per alimentar-la en temps de poca collita i a llegir i escriure per evitar els enganys dels tirans que temps ençà el contractaren. Morí protegint-nos a la meva mare i a mi de l'atac d'uns bergants

La meva mare em va ensenyar a reconèixer les plantes del bosc que ajuden a guarir les malalties. Al poble era una dona respectada. La gent li demanava ajuda, consells i guariments. Morí de part, 2 mesos després del meu pare. Jo tenia 9 anys. La meva germana va morir als 3 dies de néixer.

M'acollí un frare amic del meu pare. Ell em va guiar i m'ensenyà a assossegarme quan calia i a no enfrentarme amb la gent si no era necessari. A ell li dec el coneixement de la parla del llatí. A ell li dec arribar a ser l'home que soc.


Ara, als meus 21 anys, soc un home humil, lliure, capaç de mantenir la meva dona i els meus 3 fills. La gent del poble em demana consell per guarir ferides i malalties. Tot i no tenir els coneixements que tenia la meva mare, els ajudo en el que puc, a canvi del que em puguin donar que necessiti, ja sigui eines, pa, roba, ajuda en la collita o, si no tenen res per poder-me donar, simplement les gràcies.


Visc apartat de la gent que es fa dir noble, ja que de noble no en tenen res. El meu pare deia que si realment fossin nobles, no lluitarien entre ells per veure qui és el mes ric, no matarien a pagesos de gana, no anirien a països llunyans a conquerir terres que no veuen. Però tot i viure apartat d'ells, de tant en tant he de barrejar-m'hi. Les meves terres son preuades. Però son meves. El rei va donar-les al meu pare i jo, com heureu, les mantinc. I així ho farà el meu fill quan jo falti.


Visc feliç amb la meva família, tot i que a vegades em venen els fantasmes del passat per la nit a atormentar-me. He vist al meu pare protegint-me i als bergants atacant-nos i matant al meu pare mil i una vegades. Jo no hi puc fer res. I això em treu el son. Qualsevol soroll inesperat em desperta i em fica alerta.


No els desitjo el mateix als meus fills, però si hagués de donar la vida per ells, ho faria sense pensar-ho. No em fa por la meva mort, l'únic que em fa por es que els meus fills estiguin presents quan arribi el moment.


Salut i força al canut!